La leishmaniosi és una malaltia parasitària que pot afectar els gossos produïda per un paràsit que es diu Leishmania infantum.
És una malaltia vectorial, és a dir que per a la seva difusió necessita un vector, en aquest cas el Phlebotomus spp. que és un insecte semblant a un mosquit que mesura uns 2-3 mm.
El flebotom infectat pica el gos i inocula el paràsit en la pell, a partir d’aquí es poden desenvolupar tres situacions diferents depenent del tipus de resposta immunitària del gos:
1-Una resposta immunitària específica. És una resposta eficaç en el control de la malaltia. L’animal entra en contacte amb el paràsit i sap defensar-se. És el cas d’un gos sa.
2-Una resposta parcial no eficaç al 100%: gran part dels paràsits es destrueixen, però queda un petit nombre en l’organisme. Aquests són gossos infectats però clínicament sans. Són gos que hauran d’estar sota control perquè en qualsevol moment aquest equilibri podria trencar.
3-Una resposta immunitària de tipus humoral, que per aquest tipus de malaltia és ineficaç. Són aquests els animals malalts.
Quina ÉS LA SIMPTOMATOLOGIA?
Els signes més comuns són pèrdua de pes, augment de dimensions dels ganglis limfàtics, cansament, disminució de la gana, creixement excessiu de les ungles, coixeses, pèrdua de sang del nas. Moltes vegades podem trobar lesions cutànies, oculars i malaltia renal.
Quins SÓN ELS ANIMALS A ALT RISC?
Els que fan vida a l’exterior: gos de guàrdia, caça, jardí
Els que té una edat inferior als 3 anys o més de 8.
Els que presenten malalties concomitants, malnutrició, estrès ….. i que tenen l’estat immunitari compromès.
Tot animal que procedeixi d’una col · lectivitat (gossera, viver, protectores etc …) és susceptible de ser positiu.
Raça: aquesta malaltia pot afectar gossos de qualsevol raça tot i que s’ha demostrat que els caça eivissencs presenten una alta resistència a patir la malaltia i en canvi races com Bòxer, Pastor Alemany, Cocker i Rottweiler es consideren més predisposats.
Animals que viuen en zones endèmiques.
Quina ÉS LA INCIDÈNCIA?
S’estimen 2,5 milions de gossos afectats a EUROPA
A Espanya apareixen 5 nous casos/100 gossos / any
Catalunya es considera una zona altament endèmica
SABENT TOT AIXÒ, QUÈ PODEM FER PER EVITAR LA INFECCIÓ?
Hem d’actuar sobre 2 punts principals. Evitar que el flebotomo piqui nostre gos i intentar que si això passa nostre animal tingui totes les armes per poder respondre correctament a la infecció.
Com evitar la picada?
Sobre el flebotom (el vector) sabem que és un insecte que viu preferiblement a l’exterior encara que pot entrar a les cases.
La seva temperatura ideal és entre els 15 i 28 ° C, normalment viu en lloc amb penombra, humitat relativa, temperatura constant i en presència de matèria orgànica.
Prefereixen picar els animals i especialment el gos respecte els humans.
Els períodes de major risc són primavera / tardor i sobretot juny-juliol i setembre-octubre.
Podem intentar reduir el nombre de vectors en el nostre entorn:
Ús de feromones sintètiques per atraure les femelles dels mosquits cap trampes. Depredadors naturals ….
Reduir els llocs de posada
Neteja: matèria orgànica, llenyers, soterranis, abocadors
Control químic: insecticides autoritzats (fumigacions periòdiques)
Podem evitar que el mosquit piqui el gos?
S’han demostrats efectius collarets de deltametrina (Scalibor), desprèn l’insecticida gradualment i es distribueix pel teixit adipós subcutani, en condicions normals dura 6 mesos.
Formulacions spot on de permetrina i imidacloprid (advantix). Fort efecte repel · lent que dura 4 setmanes.
Pulveritzadors, locions que actuen com repel · lents.
Posant mosquiteres
Millorar el maneig mantenint als animals a l’interior des del vespre a l’alba durant l’estació dels flebòtoms
Com ajudar la immunitat del nostre gos?
Actualment tenim a disposició diverses opcions:
Vacuna específica: Aquesta vacuna es pot posar a tots els animals de més de 6 mesos, sans, i que per descomptat donin negatiu al test de detecció ràpida de leishmania. Cal administrar 3 dosis, separades per un interval de tres setmanes i després anualment per prolongar la immunitat durant tota la vida de l’animal.
Els gossos vacunats contra la leishmaniosi tenen un 92,7% de probabilitats de no desenvolupar la malaltia clínica. És a dir 8 de 100 gossos vacunats poden arribar a desenvolupar la malaltia. Aquesta vacuna està pensada com una eina més en la lluita contra la leishmaniosi així que sempre cal associar-la a altres mètodes preventius.
Domperidona: és un medicament que se subministra via oral i que està indicat per disminuir el risc de contraure la leishmaniosi en cas de contacte amb el paràsit, així com per al control de la progressió clínica de la malaltia en els casos lleus o en estadis inicials de la malaltia.
“PREVENIR ÉS MILLOR QUE CURAR”
La leishmaniosi és una de les moltes malalties en les quals aquesta frase té particular significat.
Això és degut al fet que una vegada que l’animal contreu la malaltia és molt difícil arribar a la curació. De vegades la malaltia està en un estadi massa avançat havent el parastito provocat danys ireversible que no hi ha possibilitat de curació.
Però moltes altres vegades es diagnostica a temps i en la majoria dels casos podem arribar a una curació clínica però gairebé mai a l’eliminació completa del paràsit.
Això també és un procés molt llarg que dura mesos i fins i tot anys, són necessàries suministraciones diàries de medicaments, revisions periòdiques amb el veterinari i controls de les analítiques i molta paciència i col · laboració de part del gos i del propietari.
Per això aconsellem prevenir: fer tests anuals de la sang per al control de la leishmania i actuar amb totes les mesures de prevenció possible per evitar el desenvolupament de la malaltia.
Ilaria Zanoni.
