Un dels problemes més freqüents en veterinària son les ectoparasitosi, o sigui, els paràsits externs que es col•loquen a la pell de les mascotes. Aquests paràsits normalment son més problemàtics durant la primavera, l’estiu i la tardor però, avui en dia, amb els sistemes de calefacció i refrigeració de les cases, s’aconsegueix un ambient òptim perquè hi creixin durant tot l’any. Així doncs, no només s’han de prevenir en les estacions càlides, sinó tot l’any.
Hi ha molta varietat de paràsits externs i cadascun d’ells provoca signes diferents. A més, no només la seva presència és un problema, sinó que molts cops són transmissors d’altres malalties més greus.
Puces: La sola presència de puces a la pell dels animals pot causar una irritació cutània però, en molts casos, aquest problema s’incrementa per una reacció al•lèrgica a la saliva de la puça quan aquesta pica. En aquest últim cas, una sola puça pot desencadenar un problema cutani important en un animal al•lèrgic.
Els signes clínics poden ser molt variables, des de no tenir-ne fins a un prurit important, crostes, pèrdua de pèl… Normalment la zona del llom i sobre la cua és la més afectada. En els animals al•lèrgics tots aquests signes s’intensifiquen i poden ser a per tot el cos. Els gats solen ser menys sensibles a aquesta parasitació, per tant, pot ser que no ens adonem que en tenen i no el tractem, dificultant-nos l’eliminació en els gossos o altres mascotes.
S’ha de tenir en compte que només el 5-10% d’aquestes puces es troben en l’animal, la resta està a l’ambient i per això és tant important eliminar-les de la casa com de la mascota.
Les persones també poden tenir puces però sempre prefereixen estar sobre un gat o un gos.
Paparres: Son artròpodes que s’alimenten de la sang del seu hoste. La irritació de pell que causen així com les al•lèrgies, otitis i la pèrdua de sang en casos de grans parasitacions és un problema, però el que realment ens preocupa son les malalties que poden transmetre. Aquestes malalties solen ser paràsits de la sang que produeixen anèmia i diferent simptomatologia sistèmica com febre, apatia, pèrdua de pes i sagnats. Entre elles podem anomenar la bebesiosi, anaplasmosis, hemobartonelosis, ehrilichiosis…
Les paparres tant poden parasitar mascotes com persones. S’ha d’anar en compte a l’hora de treure-les dels animals ja que, arrancant-les, en podríem deixar un tros dins la pell.
Flebotoms i Leishmania: Els flebòtoms son uns insectes semblants als mosquits que poden transmetre un paràsit sanguini anomenat Leishmania. És molt freqüent que aquests insectes piquin a les nostres mascotes els mesos entre la primavera i la tardor, en les hores més fresques i en llocs amb humitat. El paràsit es reprodueix a les cèl•lules sanguínies i, depenent del gos i de la seva immunitat, és més o menys probable que desenvolupi la malaltia. Els signes que causa son molt variats i poden anar des d’una dermatitis amb alopècia i crostes al voltant dels ulls, orelles i coixinets com amb coixera, insuficiència renal, insuficiència hepàtica o moltes altres afectacions.
Aquests son els paràsits més freqüents però n’hi ha d’altres com les sarnes, uns acars que es posen dins les capes dèrmiques i son molt pruriginosos; les miasis, unes mosques que es col•loquen i reprodueixen en zones com ferides contaminades o secrecions corporals importants; els helmints, una mena de cucs les larves dels quals es poden trobar en els fol•licles pilosos o les diferents capes de la pell o els insectes voladors, que poden provocar inflamacions locals o generalitzades si causen una al•lèrgia, podent arribar a inflamar tota la zona facial i del coll.
Hi ha una àmplia varietat de productes per tractar aquestes parasitacions. En el cas de que les nostres mascotes en tinguin, sempre hem de recordar de tractar també els altres animals que hi hagi a casa i l’ambient, posant èmfasi al llit, joguines i zones que més freqüentin.
Tot i així son paràsits difícils d’eliminar i, per això, sempre recomanem fer una bona profilaxi. Els productes més utilitzats son les pipetes, els collars i els esprais tòpics. Solen venir preparats per prevenir vàries espècies al mateix temps, depenent de la marca comercial.
Alguns d’aquests son el collar Scalibor, l’efecte principal del qual és protegir davant del flebotom però a més a més també té efecte sobre puces i garrapates; Les pipetes Frontline actuen sobre garrapates, puces adultes i larves i ous de puça; Les pipetes advantix protegeixen de puces i garrapates però si s’administren cada 2 setmanes també actruen sobre els flebotoms.
Sempre es recomana fer una bona profilaxi durant tot l’any, però durant els mesos de primavera i estiu, a l’Hospital Costa Brava intentem evitar al màxim aquestes infestacions.
