Les nostres mascotes sovint es comuniquen amb nosaltres a través de les mirades, fins i tot sembla que ens entenguin… Per això els propietaris podem identificar amb rapidesa quan li ha canviat l’expressió o l’aspecte. A més de les ferides i altres traumatismes, els ulls poden patir inflamacions, increments de la pressió intraocular, tumors o manifestar símptomes d’una altra malaltia al cos. L’ull és una part complexa i, per tant delicada, que si no es tracta correctament, ens pot abocar a la ceguera o, fins i tot, a la pèrdua del globus ocular. És per això que, si notem alguna alteració, cal que ens adrecem al veterinari que, com a especialista, sabrà identificar i localitzar el problema per tal de realitzar el tractament més adient.
Ens va arribar al centre el Melós, un gos mascle al qual semblava que li sortia una “massa blanquinosa” a l’interior de l’ull, la qual estava creixent amb rapidesa, tal com deia la propietària. Després de fer un examen exhaustiu ocular, inclosa una ecografia ocular, vam determinar que es tractava d’un creixement, probablement tumoral, a l’iris, el qual començava a deformar la pupila.
En aquests casos és imperatiu arribar a un diagnòstic definitiu perquè fer-ho precoçment pot suposar la diferència entre salvar-li la vida al nostre amic, o no. Només coneixent aquestes dades podem organitzar un pla terapèutic lògic i raonable i un pronòstic el més precís possible. És necessari saber l’estat general del pacient, així com l’extensió local, regional i general del tumor. Per saber tot això, vam realitzar un examen clínic general, analítiques sanguínies complertes, radiografia toràcica i ecografia abdominal, a més d’un electrocardiograma. El diagnòstic definitiu ens el dóna la histopatologia que, en aquest cas, requereix l’extracció de l’ull sencer realitzant una tècnica quirúrgica anomenada “enucleació”, que consisteix a extirpar l’ull malalt i tancar de forma definitiva les parpelles. Fem servir aquesta tècnica en casos irrecuperables, en el quals l’ull és dolorós, ja no permet la visió o si mantenir-lo pot suposar un risc per a la vida de l’animal, com en el nostre cas, en el que vam prioritzar la seva vida per davant de l’ull.
Per sort, el reconeixement del nostre amic Melós va resultar normal en tots els aspectes, de manera que podíem realitzar la cirurgia. Atès que era un gos d’edat mitjana-avançada, la monitorització durant tot el procés va ser rigorosa i no hi va haver cap tipus de complicació. Se li va donar l’alta hospitalària el mateix dia quan va estar completament recuperat i se li van retirar els punts al cap de deu dies.
L’informe de la biòpsia va revelar que es tractava d’un melanoma benigne irídic. És un tipus de tumors de baix potencial metastàtic en el gos i la cirurgia és completament curativa si no toca els marges externs de l’ull i el reconeixement previ és negatiu quant a extensió. Fer la biòpsia quan s’extreu una massa té una importància cabdal; només així podem predir com es comportarà el tumor, si la cirurgia ha estat feta amb marges nets o si per contra hi ha infiltració o si està recomanada la quimioteràpia per incrementar el temps de vida i la seva qualitat en el nostre company.
A dia d’avui, el Melós està perfectament recuperat, fa vida normal amb un sol ull i està maquíssim!
