L’ovariohisterectomia o esterilització de la femella és una cirurgia molt habitual en la clínica diària però, quins beneficis té a banda d’evitar els embarassos indesitjats?

Podem prevenir neoplàsies mamàries. De fet, les femelles operades abans del primer zel té prop del 0% de risc de desenvolupar-ne. Entre el 1r i el 2n zel, la incidència ja puja a un 7% i a partir del 2n, un 25% . Per entendre’ns , una de cada 4 gosses no castrades després del 2n poden desenvolupar-ne.

També és clar l’objectiu d’evitar infeccions de matriu (piòmetres) que són molt perilloses per la vida de l’animal, així com mucòmetres, hiperplàsies endometrials, i càncer d’úter i d’ovaris.

Heu viscut mai un embaràs psicològic? Es tracta d’un desajust hormonal que provoca canvis comportamentals (ansietat, canvis d’hàbits…) i producció làctia. L’esterilització, al eliminar el component hormonal, ens permet evitar que es manifesti.

Molts de vosaltres us preocupa el canvi de caràcter. Però si hi pensem un moment veurem que les vostres femelles només actuen sota la influència de les hormones 1-2 cops l’any. Dit d’una altra manera, actuen com a esterilitzades la major part de temps.

El que sí s’ha demostrat en canvi és que en moltes femelles hi ha una disminució en el metabolisme i és en aquestes on caldrà reduir l’aport calòric diari per evitar que incrementi el seu pes.

Els mascles veuen incrementada la seva testosterona durant l’adolescència (que comença a partir dels 7 mesos) de fet en aquesta etapa en tenen més que un animal adult. Això marca l’inici de comportaments hormonodepenents com marcar la casa, agressivitat amb altres mascles, agressivitat per dominància,  escapar-se per reproduir-se, …. Es per això que es recomana castrar-los entre els sis mesos i l’any.

Com més s’espera a fer la castració, més vegades han repetit aquests comportaments i més “viciats” queden i, per tant, més probabilitats hi ha que després de la castració mantinguin la conducta inadequada.

Un altre motiu de la castració són els problemes prostàtics. Es parla que un 80% dels gossos no castrats de més de 5 anys tenen alteracions que fan pensar en la hiperplàsia prostàtica benigne (un procés similar al que passa en persones) que els predisposa a patir infeccions, quists i abscessos prostàtics. La pròstata és un òrgan que depèn de la testosterona i, per tant, la castració ajuda a evitar-la i tractar-la.

Hem de tenir clar que la castració no ens canvia el caràcter propi del nostre gos, només actua a nivell de conducte sexual; i també s’ha demostrat que no produeix cap “trauma” psicològic.

Tal com passa a les femelles, alguns mascles veuen reduïdes les seves necessitats metabòliques un cop operats, és per això que haurem de controlar l’aport calòric i l’exercici en alguns mascles.