La Leishmaniosi és una malaltia provocada per un paràsit del tipus protozou anomentat Leishmania infantum i que és transmet a través de flebotoms, que són uns insectes semblants als mosquits. Aquesta malaltia pot donar molts signes clínics diferents: des de problemes de pell a insuficiència renal o insuficiència hepàtica. Alguns dels animals son capaços d’estar infectats però no desenvolupar la malaltia mentre tinguin un sistema immunitari que la manté a ratlla.  Un gos diagnostic at precoçment té un bon pronostic si es segueix un tractament adequat. Això vol dir que, tot i que la malaltia és crònica i no té cura, en alguns casos poden desapareixer totalment els signes clínics i es pot arribar a poder parar el tractament. Tot i així sempre és millor fer una bona prevenció.

PREVENCIÓ:

Quan parlem de la prevenció davant la Leishmaniosis tenim dues maneres de portar-a a terme: Disminuint el risc de picada del flebotom mitjançant repel·lents o ajudant a millorar el sistema immunitari de la nostra mascota enfront al paràsit que produeix la malaltia.

– Scalibor collar: Té efecte repel·lent sobre el flebotom que transmet la Leishmania durant 6 mesos. A més a més també  també prevé les infestacions de paparres i puces durant 6 i 4 mesos respectivament. Es pot administrar a partir de les 7 setmanes d’edat.

-Advantix pipetes: Elimina i prevé les infestacions de puces, garrapates i polls si s’administra un cop al mes però, si s’utilitza cada dues setmanes, també repel·leix el flebotom. Es pot administrar a partir de les 7 setmanes d’edat i no es pot utilitzar en gats.

– Vacuna: La vacuna de la Leishmània, com la majoria, actua generant anticossos contra un agent infecciós, en aquest cas, el paràsit que causa la malaltia. Abans d’administrar per primer cop aquesta vacuna es recomana fer un “test ràpid” de la malaltia, que és una analítica de sang que ens diu si la nostra mascota ja ha estat en contacte amb el paràsit o no. En cas de que no estigui parasitada el protocol de vacunació consisteix en 3 dosis de vacuna separades de 3 setmanes el primer any i revacunacions anuals. L’edat mínima per poder vacunar un gos son  6 mesos. Tenint en compte l’època de més activitat del flebotom i que la vacuna comença a ser eficaç a les 4 setmanes després de la 3ª dosi, el millor mes per començar a administrar-la és el març. S’ha vist que un animal vacunat té unes 4 vegades menys risc de patir la malaltia clínicament que un animal que no ho estigui.

– Leisguard: Aquest fàrmac actua sobre el sistema immunitari de l’animal i pot ajudar a reduir el risc de patir una infecció activa de Leihsmaniosis o a controlar la progressió de la malaltia quan es troba en fases molt inicials. Quan s’utilitza com a preventiu es recomana administrar-lo oralment durant 30 dies consecutius fent tandes cada 4 mesos, començant a l’època de l’any de més risc: maig-juny. En casos d’infecció molt lleu es pot administrar com a tractament durant 1 mes i repetir-ho 4 mesos després. En cadells es pot utilitzar a partir de les 6-8 setmanes d’edat.

L’ideal en quant a prevenció seria combinar els diferents sistemes ja que cap d’ells és 100% eficaç. Per exemple, encara que vacunem la nostra mascota contra la leishmania, hauriem de continuar  amb la prevenció del flebotom.

DIAGNÒSTIC:

– Test ràpid: És el mètode diagnòstic de Leishmania més ràpid. Consisteix en dipositar una gota de sang o sèrum de l’animal en un snaptest i, en 10 minuts i a la mateixa hospital, podem saber si el gos està infectat o no per Leishmania. L’únic problema d’aquest test és que, en un petit percentatge d’animals, un resultat negatiu pugui resultar fals i, per tant, necessitar altres analítiques per poder-lo diagnosticar. A més a més, al ser un anàlisi qualitatiu i no quantitatiu, no ens serveix per fer un seguiment en els casos en que es confirma la malaltia.

– Serologia: És una analítica que ens quantifica els anticossos  que té el gos en front al paràsit Leishmania, dit amb altres paraules, si el seu sistema immunitari ha estat en contacte amb aquest paràsit i ha intentat lluitar-hi. Aquesta analítica es realitza en laboratoris externs i, per tant, tardem més en saber els resultats però, per altra banda, en ser un mètode quantitatiu, podem saber la severitat de la infecció i fer un seguiment de la seva evolució. A més, hi ha menys probabilitats de que ens marqui com a negatiu un animal que realment té la malaltia.

– PCR: És una analtítica que es realitza a un laboratori extern i detecta part del genoma de la Leishmania spp. Per fer-la es poden utilitzar diferents mostres com mèdul·la òssia, pell, limfonodes, sang, raspats conjuntivals… segons els òrgans que l’animal tingui més efectats. Aquest mètode diagnòstic normalment només s’utilitza en casos en que tinguem moltes evidències clíniques de que l’animal pot patir la malaltia però que en la serologia o el test ràpid ens el dongui com a negatiu o positiu dèbil.

bravavet_noticies_1394144690