La insuficiència renal crònica (IRC) és una malaltia molt comuna en els animals d’edat avançada. En diferents estudis s’ha demostrat, per exemple, el 10% dels gats de 7 anys la pateixen, i per sobre dels 10 anys, el 30%.

Però de què es tracta aquesta malaltia? 

El terme insuficiència renal fa referència a un mal funcionament dels ronyons. Pot tractar-se de la forma aguda, que es dóna en hores o pocs dies i sol venir donat per malalties que redueixen l’aport d’oxigen als ronyons o bé per tòxics com determinants pesticides o medicaments. Per contra, la forma crònica és aquella que es produeix en un període de mesos o anys i gran part de les estructures funcionals del ronyó, anomenades glomèruls estan danyades. Sol ser progressiu (empitjora amb el temps) i irreversible. Pot tractar-se d’una progressió de la forma aguda, però en la majoria dels nostres animals més grans és el resultat d’una disminució de la funció renal associada a l’edat.

Quan els ronyons fallen no poden eliminar correctament productes de rebuig com la urea, que es tracta d’un derivat de l’amoníac que produeix, entre altres efectes, irritació del tracte digestiu, que s’acostuma a acompanyar  d’úlceres des de la boca fins a l’intestí, passant per l’estómac. A més, no ajuden a conservar eficaçment l’aigua corporal, no estimulen la producció dels glòbuls vermells sanguinis i no poden regular correctament la pressió sanguínia, entre altres funcions. Per aquest motiu, quan la malaltia és avançada, podem veure signes com vòmits amb o sense diarrea, pèrdua de la gana, increment de la set i de la quantitat d’orina, deshidratació, apatia, úlceres a la boca entre altres.

Un cop veieu aquests signes i porteu l’animal al nostre centre, la malaltia sol estar en un grau avançat, és a dir, gran part del ronyó (normalment més del 75%) està danyat. En aquest moment, acostumen a tenir indicadors renals sanguinis (creatinina i urea) elevats i mitjançant una analítica de sang es poden determinar.

Ara bé, per a que el tractament sigui el màxim efectiu i puguem reduir la velocitat de progressió de la malaltia eficaçment, cal diagnosticar-la en les primeres fases, quan encara no tenim cap simptomatologia i l’afectació renal és menor.

Què succeeix a les fases inicials que permeti diagnosticar la IRC?

En aquestes primeres fases, la única funció renal que es veu alterada és la capacitat de concentrar la orina. Per altra banda, com que part dels glomèruls fallen, els que queden han de treballar més fort per a poder filtrar més sang. Això s’aconsegueix incrementant la pressió glomerular mitjançant un seguit de mecanismes interns. Aquesta pressió que aparentment sembla útil per al bon funcionament, va danyant els glomèruls sans, fent que filtrin proteïnes, quan de forma habitual no haurien de creuar. Aquesta proteïna serà detectable en orina, amb el que es coneix com a proteïnúria.

 

Coneixes la nostra campanya? Fes clic aquí